El príncep de la boira

Ser un autor d’èxit i haver publicat un best-seller comporta moltes coses.

«El príncep de la boira» és el primer llibre que va publicar en Ruiz Zafón. Es tracta d’una novel·la d’aventures, adreçada al públic juvenil. Malgrat que l’autor, a la presentació, rebutja aquesta mena de classificació i voldria pensar que es tracta d’una novel·la que pot ser llegida per tota mena de públic, la seva estructura l’identifica clarament com una d’aquelles novel·les que té l’important repte d’enganxar al lector a les primeres pàgines per evitar que es tanqui el llibre i es passi a fer alguna altra cosa.

En aquest cas la història no té cap secret ni té la mateixa elaboració que a les altres novel·les de l’autor: durant la Segona Guerra Mundial una família decideix deixar la gran ciutat per instal·lar-se en una casa la costat de la platja de l’Atlàntic. Però la casa té la seva pròpia història: va ser construïda per un prestigiós cirurgià anglès per anar a viure amb la seva dona. La dona, per culpa d’un accident, no podia tenir fills… però poc després de traslladar-se a aquesta nova casa, va quedar embarassada. L’any 1929 va néixer el fill d’aquest matrimoni… fins que a l’agost de 1936 el fill va aparèixer ofegat a la platja.

Des d’aquell tràgic dia, la casa havia estat abandonada fins que la família d’en Max es trasllada set anys després. A partir d’aquí es van descobrint una sèrie de fenòmens que poc a poc fan creure que hi passa quelcom extraordinari… fins a l’aparició del Príncep de la Boira… un diabòlic personatge que pot concedir qualsevol desig, però a un preu molt alt.

Bona lectura per passar una tarda. El llibre es pot llegir perfectament en unes poques hores i és una bona lectura per una tarda de diumenge.