Comentaris sobre el llibre que us heu acabat
Aneu a pàgina “Comentaris sobre el llibre que us heu acabat” i feu el que us indica.
Podeu entrar també a la pàgina “Avaluació dels comentaris” per saber quins són els criteris d’avaluació que seguim.
Memòries d’Idhun

http://www.memoriasdeidhun.com/panteon/idhun.htm
Aquest és el primer llibre de la famosa tríada de l’autora Laura Gallego. Comenceu per llegir-ne aquest si encara no heu entrat mai en el seu fantàstic món.
Sinopsi: Els ecos de guerra sembla que s’esmorteixen; però, i si fos només la calma d’abans de la tempesta? Els oracles tornen a parlar i anuncien l’arribada imminent d’alguna cosa que pot canviar per sempre el destí de dos mons. Una cosa que, aquest cop, potser ni tan sols els herois de la profecia estan preparats per afrontar…
L’emperadriu dels eteris

La novetat de l’autora Laura Gallego, escriptora de la tríada Memòries d’Idhun
La Bipa no vol saber què hi ha més enllà de les coves càlides on habita la seva gent. No creu en els contes de fades, Però l’Aer, fascinat per la llegenda de la mítica Emperadriu, vol conèixer aquell món de gel banyat per la llum d’un estel blau on es diu que no existeix el patiment ni la fam. Per això inicia un perillós viatge en què haurà d’arriscar la seva vida… i de la Bipa, que el seguirà d’amagat per salvar-lo del que considera una mort segura.
Harry Potter i les relíquies de la mort

“Acaba la màgia i comença la llegenda” La Vanguardia
En Harry espera a Privet Drive. L’orde del Fènix ha de venir per emportar-se’l escortat sense que en Voldemort i els seus seguidors ho sàpiguen… si poden. Però ¿què farà en Harry després? ¿Com podrà executar la missió formidable i aparentment impossible que el professor Dumbledore li ha encomanat?
Els llops de la lluna roja

Mentre arriben les tropes franquistes al febrer de 1939, els llops volten prop d’un poble del Berguedà i assetgen la Maria i el seu gos.
Durant l’encalç la noia descobrirà com són els llops i també com són els homes. I s’adonarà que els llops reals i els homes de debò tenen poc a veure amb tot el que li havien explicat fins aquell moment. Els fets de la guerra, que al llarg de la novel·la se’ns expliquen, són estrictament històrics i narren la tragèdia humana del conflicte a través d’uns personatges anònims que la van viure.
Un llibre per a la pau!
http://www.escriptors.cat/autors/delgadojf/obra.php?id_publi=7396
La veu de matinada

La Veu de Matinada
Guanyador del Premi Edebé de Literatura Juvenil
Ella es dirigeix a tu a través de les ones de la ràdio, cada nit. Et parla, et xiuxiueja, et diu coses que mai ningú no t’havia dit abans i, sobretot, et comprèn. Però…, qui és ella? Quina poderosa dona, maligna o màgica, s’amaga al darrere d’aquesta veu…
El fill del passat

És possible que l’amor, els somnis i els amics puguin superar les barreres de l’espai i del temps? L’Adalbert i la Duna, moguts per una força irresistible, intentaran desxifrar l’enigma. El que no saben és que, en la seva recerca, trobaran la resposta a moltes altres preguntes.
Més enllà de les coordenades espaitemporals, Mercè Company ofereix una finestra a l’esperança de superar les dificultats lluny de les dimensions clàssiques.
L’ombra del vent

Aquesta és una de les novel·les més llegides a classe i amb més bones puntuacions del companys i companyes.
Una matinada de 1945 un noi és acompanyat pel seu pare a un indret misteriós amagat al cor de Ciutat Vella: El Cementiri dels Llibres Oblidats. Daniel Sempere hi troba un llibre maleït que canvia el rumb de la seva vida i l’arrossega a un laberint d’intrigues i secrets enterrats a l’ànima fosca de la ciutat. L’Ombra del Vent és un misteri literari ambientat a la Barcelona de la primera meitat del segle xx, des dels últims esplendors del Modernisme a les tenebres de la Postguerra. Combinant les tècniques del relat d’intriga i suspens, la novel·la històrica i la comèdia de costums, L’Ombra del Vent és sobretot una tràgica història d’amor el ressò de la qual es projecta a través del temps. Amb gran força narrativa, l’autor entrellaça trames i enigmes a manera de nines russes en un inoblidable relat sobre els secrets del cor i l’embruix dels llibres, l’intriga dels quals es manté fins a l’última pàgina.
L’església del mar

De la contraportada:
Una catedral construïda pel poble i per al poble en la Barcelona medieval és l’escenari d’una trepidant història d’intriga, violència i passió.
Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en el seu moment de màxima prosperitat; ha crescut cap a la Ribera, l’humil barri dels pescadors, on els seus habitants decideixen construir, amb els diners d’uns i l’esforç d’uns altres, el temple marià més gran que hom ha conegut: Santa Maria de la Mar.
Una construcció que és paral·lela a l’atzarosa història d’Arnau, un serf de la terra que fuig dels abusos d’un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure. El jove Arnau treballa com palafrener, bastaix, soldat i canvista. Una vida extenuant, sempre a l’empar de l’església de la Mar, que el portarà de la misèria del fugitiu a la noblesa i la riquesa. Però en aquesta posició privilegiada també li arriba l’enveja d’altres ciutadans que ordeixen una sòrdida conjura que posarà la seva vida en mans de la Inquisició…
L’església del mar és una trama en la qual s’encreuen lleialtat i venjança, traïció i amor, guerra i pesta, en un món marcat per la intolerància religiosa, l’ambició material i la segregació social. Tot això converteix aquesta obra no només en una novel·la excepcional, sinó també en la més fascinant i ambiciosa recreació de la llum i les ombres de l’època feudal.
El príncep de la boira

Ser un autor d’èxit i haver publicat un best-seller comporta moltes coses.
«El príncep de la boira» és el primer llibre que va publicar en Ruiz Zafón. Es tracta d’una novel·la d’aventures, adreçada al públic juvenil. Malgrat que l’autor, a la presentació, rebutja aquesta mena de classificació i voldria pensar que es tracta d’una novel·la que pot ser llegida per tota mena de públic, la seva estructura l’identifica clarament com una d’aquelles novel·les que té l’important repte d’enganxar al lector a les primeres pàgines per evitar que es tanqui el llibre i es passi a fer alguna altra cosa.
En aquest cas la història no té cap secret ni té la mateixa elaboració que a les altres novel·les de l’autor: durant la Segona Guerra Mundial una família decideix deixar la gran ciutat per instal·lar-se en una casa la costat de la platja de l’Atlàntic. Però la casa té la seva pròpia història: va ser construïda per un prestigiós cirurgià anglès per anar a viure amb la seva dona. La dona, per culpa d’un accident, no podia tenir fills… però poc després de traslladar-se a aquesta nova casa, va quedar embarassada. L’any 1929 va néixer el fill d’aquest matrimoni… fins que a l’agost de 1936 el fill va aparèixer ofegat a la platja.
Des d’aquell tràgic dia, la casa havia estat abandonada fins que la família d’en Max es trasllada set anys després. A partir d’aquí es van descobrint una sèrie de fenòmens que poc a poc fan creure que hi passa quelcom extraordinari… fins a l’aparició del Príncep de la Boira… un diabòlic personatge que pot concedir qualsevol desig, però a un preu molt alt.
Bona lectura per passar una tarda. El llibre es pot llegir perfectament en unes poques hores i és una bona lectura per una tarda de diumenge.